Maleïts pronoms

Maleïts pronoms. Avui el professor de català ens ha donat la nota de l'examen de pronoms. Tal i com m'imaginava, l'he suspès. La nota ha sigu un 3,2. Per culpa d'aquest exàmen el meu pare m'ha castigat sense poder sortir el cap de setmana, però el pitjor ha estat quan la mare se n'ha assabentat. El primer càstig ha sigut no sortir els caps de setmana, encar que el pare ja m'ho havia dit. El segon dels cinc càstigs ha sigut no sortir, tambè, entre setmana. El tercer, res d'ordinador, ni ipods, ni res. El següent ha estat una setmana sense anar a futbol i l'últim estudiar dues hores diàries després de l'institut durant un mes. Aquest ha estat el càstig que més m'ha afectat, perque no m'agrada gens estudiar.

És normal que la mare s'enfadès tan, perque vam estar practicant pronoms duran tota una setmana i s'hi va aplicar molt. M'havia fet exercicis i me'ls corregia. Tambè m'havia ajudat la meva germana i encara que he suspés els hi vull fer un regal a totes dues per les ganes que hi han posat.

Després de fer-li el regal a la mare, m'ha dit que no em perdona dos càstigs: puc fer servir l'ipod i també puc anar a futbol.

La Laura ja ha trobat nova feina

Deu anys més tard, la Laura seguia treballant a la mateixa fàbrica. Ja era tota una dona, tenia vint-i-set anys i ja feia un any que estava mantenint una relació estable amb un jove emresari, en David. En David tenia trenat anys i era un gran empresari. Tenia una empresa multinacional. Tot i portar un any com a parella, encara no estven decidits a casar-se.

Després d'haver estat discutint sobre sidevien o no casar-se, la Laura va descobrir que estava embarassada. Després d'haver-li dit a en David la notícia van estar d'acord en que devien de
casar-se. I així ho van fer, dos mesos més tard ja eren marit i muller. Es van casar a Itàlia.

Després de tornar de la nit de noces, la Laura li va dir al seu marit si l ipodia fer un lloc en la seva empresa i ell , naturalment, va dir que sí, que seria la seva secretària. Al principi la Laura no ho tenia gaire clar, perquè li feia llàstima deixar la fàbrica, però després de pensar-s'ho va decidir que s'incorporaria al seu nou treball després d'haver donat a llum.

Quan es va incorporar, la Laura se sentia extranya treballant en un despatx, on no feia ni fred ni calor, però a poc a poc i amb l'ajuda del seu marit s'hi va acostumar ràpidament. La Laura ja havia trobat nova feina!!